Habitualment no prestem massa atenció al terra de la ciutat, ja sigui de pedra, enrajolat, cimentat o enquitranat. El terra que trepitgem cada dia i sobre el qual realitzem la meitat de la nostra vida, passa desapercebut a la nostra mirada. Tenim la vista posada més amunt, a l’horitzó, o fins i tot un xic més amunt. Per això no és habitual contemplar el terra si no és per comprovar on posem els peus i sempre com un acte automàtic o inconscient.
Però observant i analitzant el terra amb deteniment es pot constatar que ens ofereix un món únic, texturat i geomètric, diferent a cada carrer o zona urbana. Però en realitat, el què m’interessa del terra no és la seva textura o la seva geometria per se, sinó la seva alteració i envelliment degut a l’ús, a les patologies i al pas del temps. Perquè a través de la transformació de la seva pell –taques, llànties, esmicolaments, ruptures, reparacions, pedaços o afegits–, ens mostra el seu caràcter eminentment imperfecte. I lluny del caràcter immaculat que en el seu origen van tenir, la imperfecció del terra per on cada dia transitem esdevé el mirall de la imperfecció de la ciutat.
Cada fragment de terra real d’aquesta sèrie, un cop aïllat i descontextualitzat del seu pla horitzontal natural, es converteix en una geometria o retrat, únic i irrepetible, d’aquesta imperfecció. I la sèrie completa és un gran mapa de la imperfecció de Barcelona.
