En Homenatge a Toni Catany hi conflueixen dues influències o concepcions pictòriques separades tant en el temps com en l’espai: la inquietant tradició simbòlica de les “vanitas” tan característica de la pintura barroca i l’admiració per la simplicitat i el silenci de les natures mortes o “altars profans” de Toni Catany (1942-2013).
En la “vanitas” s’hi pot intuir la inutilitat dels plaers mundans o la fugacitat de la vida a través dels símbols, no com a representació de la mort sinó del pas del temps. Les fruites, o per defecte la seva absència, volen mostrar la incapacitat per defugir de la fugacitat del temps. Només els objectes inanimats poden perdurar, així com la llum que els envolta en silenci.
Amb la reinterpretació de l’obra de Catany confereixo a cada pintura una escenografia simple, elegant i dramàtica despullant-les de luxes innecessaris o excessius. Les silencioses fotografies dels “altars profans” són el model i el referent.
Amb la simbiosi dels dos mons, emergeixen unes natures mortes on el silenci de la llum mostra una serenitat tal volta plaent, tal volta incòmoda. Cadascú dirà.
