Es pot donar forma a l’angoixa produïda per la injustícia? Pot representar-se la impotència que provoquen uns fets injustos? Podem assimilar tota la violència actual? De què serveixen totes les morts i pèrdues humanes causades per la guerra? Aquestes qüestions són l’origen d’aquesta sèrie anomenada “Geometries de la injustícia”: la necessitat imperiosa i vital per extreure l’angoixa i la impotència causades per les injustícies del nostre temps, així com el dolor i la violència causada per les guerres del nostre temps, dolor i violència que veiem impassibles cada dia als mitjans de comunicació.
D’aquesta forma, la ràbia i l’energia desfermada per tanta violència i mort fan aparèixer forats, esgarrapades, talls i ferides que mutilen el vernís i el paper i esdevenen rastres visibles i lacerants del dolor causat per la incúria provocada per l’ésser humà. Perquè l’essència matèrica i carnosa del vernís, així com la ductilitat i plasticitat del paper, em permet marcar-lo, tacar-lo, ferir-lo amb cicatrius i osques sense que oposi resistència.
I com a referents, de forma latent i llunyana, els darrers vernissos d’Antoni Tàpies i les formes punyents, estranyes i agressives de Joan Ponç, que tot i no ser-hi representades ni mimetitzades, enllacen amb les formes punxegudes i punxants que el gest de la meva mà va burxant damunt la matèria. Així, els gargots i textures originades pel vernís i la pintura acrílica esdevenen una forma d’alliberament, tant gestual com mental, de l’angoixa i impotència causades per la injustícia i la violència del nostre món.
